Arbúcies , 3 de Febrer – 2018
Quan pensem que ja hem tornat del darrer viatge a Senegal (desembre de 2017), podem dir que el nostre treball a l’Àfricà encara ens fa sentir orgullosos, com també, que la història de la nostra Associació continua amb la mateixa força, il·lusió i implicació amb la que es va iniciar a l’any 2005. Aquest apunt tan senzill és el més important per a nosaltres, ja que sense un compromís ferm, no estariem escrivint aquest text.
L’objectiu principal de l’Associació continua essent el mateix, ajudar a les persones a aconseguir una millora en la seva qualitat de vida, podent arribar així a tenir una societat més ben estructurada, dins les limitacions que tenen els països del sud.
No som una gran ONG, ni pretenem ser-ho. No volem fer grans projectes. Volem continuar essent petits, transparents i compromesos, de manera que amb pocs recursos puguem veure realitzats els nostres projectes de desenvolupament, sabent que per a ells aquestes accions representen molt.
Vist des d’aquí, a vegades tenim la sensació de que tot el que estem desenvolupant al Senegal, es poc. Una sensació de que sempre es podria fer quelcom més. O pensar que el que estem fent és tan poc que no pot solucionar tota la seva problemàtica. Pensar que hi ha tantes necessitats bàsiques a cobrir! Que hi ha tanta feina per fer!… Però, aquesta sensació s’esvaeix quan tornes al Senegal, quan veus els resultats dels petits projectes realitzats, i la forma tant sincera en que les persones del poblat t’ho agraeixen. Podríem dir que és un intercanvi de donar i rebre. Nosaltres els hi donem recursos materials, que és el que els hi manca, i ells et corresponem amb el seu agraïment mes senzill, que és amb la seva mirada innocent, però plena de sentiment. Són tipus d’emocions que manquen força en la nostra societat actual, donant a entendre que està en decadència.
En aquest petit article, no volem deixar de fer esment, a la nostre contrapart local, tant al pare Gilbert com l’Amadou, que estan fent una feina extraordinària en tots els aspectes, tan d’execució com de sensibilització, i fent un seguiment del projecte amb molta professionalitat. És evident que sense ells aquests petits projectes no arribarien a bon terme.
Els projectes que venim desenvolupant des de l’any 2005, son la construcció de pous d’aigua potable i la creació de zones de cultiu al costat del pou, per així poder garantir la seguretat alimentaria de la Comunitat Rural de Kandia mitjançant l’agricultura sostenible i l’empoderament de la dona d’aquesta comunitat.
Una altra vessant dels projectes de l’Associació es la col·laboració amb el CREN (Centre de Recuperació i Educació Nutricional ), de Velingara. Un centre que acull nenes i nens amb desnutrició, dirigit per unes monges poloneses. Amb una frase que ens va dir la seva directora, Sor Regina, resumiria tota la tasca que fan en aquesta zona, “que la nostra màxima satisfacció era veure com un nen que havia entrat a l’hospital amb gairebé cap esperança de vida, sortia después de pocs mesos, totalment recuperat”.
Considerem doncs, que la solidaritat s’ha d’orientar bàsicament des de la vesant més humana de les persones, sense mirar ni tenir en compte prejudicis racials, ni interessos materials ni politics. Creiem que és de justícia social, com a humans i racionals que som, ajudar a les persones sense recursos i més desafavorides de la societat. A les persones compromeses en aquest àmbit, ens preocupa en aquests moments l’ús polític que se’n fa d’un tema tant important com és la immigració
L’any 2017 s’ha acabat i l’associació ha assolit amb èxit els Projectes que es va comprometre a fer a partir de l’any 2005.
· Construcció de 10 pous d’aigua potable amb bomba manual.
· Consolidació de 5 zones d’hort.
· Col·laboració amb el CREN segons prioritats.
· Compra de petit material per a fer treballs a la zona de cultiu.
· Pla de formació agrícola pels col·lectius dels poblats.
TONI RIDORSA I MARFA
