A qui ajudem?
Senegal és un país situat en la part més occidental del continent Africà i banyat per l’oceà Atlàntic. Limita al Nord amb Mauritània, amb Guinea Conakry i Guinea Bissau al Sud, a l’est amb Malí, i amb l’oceà Atlàntic a l’oest interior. A la vall del riu de Gàmbia es troba la República de Gàmbia.
Senegal es caracteritza per grans extensions de planura amb nombrosos altiplans d’escassa altura (130 m d’altitud), exceptuant la zona del Sud-est, que és la frontera amb la República de Guinea Conakry.
El país compta amb tres rius que el creuen d’Est a Oest: el riu Senegal, de 1700 km, el riu Gàmbia, de 750 km, i el riu Cassamance de 300 km.
És un país de clima tropical que compta amb dues estacions: una estació seca (de novembre a juny) i una estació humida amb moltes pluges (de juliol a octubre).
És la Comunitat Rural de Kandia, amb 65 poblats, en el departament de Velingara on es troben els poblats de Bantandicori, Sinthian-Ruca, Sare-Arfang, Bantanto-Sunkaru, etc. Pobles que vàrem visitar i que ens van acollir. Es troben a la zona del Sud-est del país, a uns 20 km aproximadament de la ciutat de Velingara. És una zona interior, de les més pobres del país, seca i amb males comunicacions (com en la major part del país) i és per aquest motiu que l’aigua es converteix, en qualsevol de les seves formes, en un tresor.
No podem oblidar que els poblats de la zona que descrivim, es troben en una zona amb pocs recursos de desenvolupament, i per aquest motiu resulta complicat descriure-la amb dades precises. Un dels inconvenients, sorgeix quan es pretén censar la població.
Resulta impossible desenvolupar una estadística que reculli, amb un error mínim, la distribució, el nombre de la població, les infraestructures, etc. Aquest fet és una conseqüència de la falta de rigor en el desenvolupament del cens. Parlem doncs d’una zona amb uns 2.000 – 2.500 habitants aproximadament (tenint en compte el propi poblat de Bantandicori i els petits poblats dels voltants). D’aquest total de població, uns 1.200 són nens. Nens i nenes que ni tan sols estan escolaritzats, que pateixen deshidratació i desnutrició entre d’altres problemàtiques.
Al costat de la distribució de les cabanes de fang i palla, que constitueixen els poblats de la C R. de Kandia, s’estén una planura on es troben ramats de bestiar, propietat dels seus habitants, i en la que també hi ha poblats que tenen un pou. Hem de puntualitzar que al Senegal, sobretot a la zona interior, la valoració per determinar la riquesa d’un poblat és que tinguin un ramat i, una altra encara superior i que es converteix en un luxe, és tenir aigua, o sigui posseir un pou. Són zones de sequedat extrema, i l’aprofitament de l’aigua que recullen de l’estació de les pluges, resulta una necessitat de primer ordre.
Però, què passa quan pots tenir el recurs, en aquest cas l’aigua, però no en les condicions òptimes? Aquí és on comença la materialització del nostres projectes.